La TransClivelleres dels NISQ

Encara amb evidents seqüeles físiques de la caminada em disposo a fer-ne una síntesi. Vam sortir del punt d'inici a Sant Quintí a les 7 del matí (amb l' agreujant del canvi d'hora, agreujant perquè va robar-nos una hora de son) fosc i negre encara, vam començar a enfilar el camí de la serra direcció el cim de la serra de Clivelleres, de seguida va començar a despuntar el sol i se'ns va presentar un horitzó vermellós als nostres clatells. Un cop dalt de tot va tocar baixar, fins al que alguns consideren el més enllà, o sigui, les Cases Noves de Can Pardo, a partir d'aqui, campi qui pugui fins a intentar trobar el camí que puja cap a la serra de la Llacuna (pels més puristes, serra d'Ancosa...) l'orientació no va funcionar massa bé, tampoc es pot dir que ens perdéssim perquè, quan no saps quin és el camí, no et perds, simplement segueixes el camí que et sembla correcte. Així doncs, després de castigar-nos pujant pel dret travessant esplanades ben adobades de fems i vorejant vinyes i prats vam anar a petar a la carretera, no era la nostra intenció, però com a mínim sabiem que tot seguint el seu curs, arribariem al trencall esperat. Així doncs, després d'un parell o tres de quilòmetres d'asfalt, gaudint en viu i en directe de les curses de les diverses categories de vehicles motoritzats, vam arribar al capdemunt de la serra de la Llacuna i vam enfilar el camí que porta directament al Puig Castellà (944m). A sota la barraca de fusta vam dinar tot gaudint d'un bon paissatge i de la companyia de personatges místics. La tornada no va presentar gaires contratemps, seguir el GR(-7 ?) fins a Sant Joan de Mediona mateix i un cop allà seguir el congost de la riera (desafiant el sentit de l'equilibri, travessant la riera una i altra vegada) fins a Santa Anna i fer l'últim tram amb penes i treballs fins a Sant Quintí. Entre pitos i flautes, uns 42 quilòmetres i 12 hores (de 7 a 7) de caminada.

Homenatge a Ovidi Montllor

Encara nois, encara

No rigues massa de pressa,
que se't pot glaçar el riure.
Atenció a la jugada,
que ens pot ploure altra vegada.
Aquell que anava d'ocre, ara va de groc.
Canvia poc.
Aquella papallona, ara borinot.
No surt del pot.
Aquell que tant resava, ara va per sant.
Patim, patam.
aquell obrer del plom, ara plom i goma.
De broma a broma.
De broma a broma
Aquell que dreta i dret, ara dret i dreta.
Turet, tureta.
Aquell que aconsellava, ara ja fot crits.
Estats Units.
Aquell de la mà dura, ara "dura-cràcia".
Ves quina gràcia.
Aquell de tisoreta, ara punyalet.
És més finet.
És més finet
Aquell del no diàleg, ara parla amb tots.
El joc del bord.
Aquells del: hem guanyat. Ara no hem perdut.
L'arroç eixut.
Aquells volen ser ells, ara, abans, després.
Au! Corre. Ves!
Ah!
I aquell que no vivia, ara encara menys.
I els "borlis" plens.
I els "borlis" plens.
No rigues massa de pressa,
que se't pot glaçar el riure.
Atenció a la jugada,
que ens pot ploure altra vegada.
No rigues massa de pressa,
que se't pot glaçar el riure.
Atenció a la jugada,
que ens pot ploure altra vegada.

Lletra i Música : Ovidi Montllor

Futur president d'escala

Futur president d'escala
del Pujol al nineteen hole
que per a tot tens resposta
sempre amb la mida justa d'alcohol
Testa privilegiada
de la generació "esmaltina"
que sense brillantina enlluerna
tofa ferma, barba herma
turmell, cabell...ai ell!