Quant val un cèntim?

D'aquesta pregunta no se n'ha de despendre un raonament estricte, el que voldria és reflexionar sobre el valor (més simbòlic que material) de la mínima expresió monetària. Tota la vida s'han utilitzat estràtègies de màrqueting a l'hora de vendre tot tipus de productes disfressant els preus i jugant amb els números per tal de fer-los més llaminers. Sempre fa més goig a la vista un 99 que un 100, encara que en siguem plenament conscients d'aquesta fal·làcia no podem evitar caure en el parany, com a mínim, a primer cop d'ull.
Fa uns anys, si per exemple, adquiriem un producte per un preu de 149 pessetes, al entregar-ne 150, s'iniciava un protocol més o menys formal en el qual, per defecte, la intenció era la de tornar el canvi, tot i ser simbòlic, d'una pesseta. A partir d'aquí la decisió final ja quedava entre venedor i client. És evident que per una pesseta ningú entraria en cap batussa, ara bé, existia certa complicitat entre les dues parts i el client mantenia plenament el seu dret.
A dia d'avui, hi ha hagut certs canvis, evidentment, ja no parlarem de pessetes sinó de centims i el valor d'aquest últim és pràcticament simbòlic (allò dels xiclets a pela s'ha acabat), tot i això, trobo que no té perquè variar el ritual.
Si estableixen al preu d'un producte en 1 euro amb 19 cèntims, posem per cas, i es paga 1,20 no entenc perquè, per defecte, ja no es dona el cànvi, per ínfim que sigui. Si el que pretenen amb aquesta jugada és cobrar el producte a 1,20 que li posin aquest preu i ens estalviarem la mala cara de la persona que ens atén quan veu que restem palplantats esperant el canvi.