L'Ovidi se'n va a palau

En aquests dies grisos que travessem, sempre queden espais per al reconfort i l'esperança. Ahir en va ser un dia especial, un dia per a l'homenatge més sincer i per a la reivindicació més aferrissada, per al record i per la nostàlgia i també per a la mirada posada en el present i en el futur més pròxim. Pot semblar contradictori, però el fet que fos un dia -i tan sols un dia- especial, no pot evitar de fer-nos abaixar el cap al retornar a la crua realitat. Si més no, aquell dia, aquella nit, la varem viure plenament i sempre ens quedarà pensar que, en el moment més inesperat, tal com deia l'Ovidi, arribarà aquell dia en el que ens deixarem anar, ho donarem tot de nosaltres mateixos, un dia de braços lliures i boques i mans, un dia que durarà anys.
Ovidi per sempre més