No teniR FE EN RENFE

Crònica dels successos:

Avui, dimecres dia 19 d'abril de 2006 he patit de ple la vaga perpetrada novament pels treballadors de renfe. Abans de tot vull aclarir la animadversió que em desperta aquesta companyia després d'una llarga llista de despropòsits i un llarg etcètera de fets similars als d'avui. Manca de respecte i d'informació cap a l'usuari són, ja, bases comuns en el sí d'aquesta companyia. La vaga d'avui estava avisada, per tant, tots sabíem bé el que ens esperava, no obstant, renfe cada dia que passa se supera, visca!
Si bé és habitual que en una vaga es respectin uns serveis mínims, és a dir, que circuli només un de cada x trens, avui m'ha ocorregut un fet que va més enllà, m'han ensarronat, m'han donat gat per llebre! si bé per la megafonia s'anunciava clarament que per la via entrava un tren amb destinació A (l'autònoma), un cop dins i amb les portes tancades s'ha donat el cas que no anava cap a A, sinó cap a B (Barcelona), ha tocat resignar-se i seguir dalt del tren, és cert que existia la possibilitat de baixar a la propera parada i tornar enrere cap a Martorell però tenint en compte que hi havia vaga he pensat que més valia boig conegut que savi per coneixer i m'he assegurat una destinació, Barcelona, quedant-me arrapapat al tapissat del meu seient. Com és habitual en els malaurats dies de vaga, els vagons estaven inusualment plens,espatlla contra espatlla, maluc contra maluc, alè contra clatell. Els passatgers, doncs, de bona fe hem anat aguantant aquella situació tan galdosa fins que hem arribat a L'H ("elehache"), també conegut com, L'´Hospitalet. El convoi dels cornuts i pagar el beure s'ha parat i han entrat amb calçador un reguitzell de passatgers més i mentre érem tots allà dins embotits el temps ha semblat alentir-se, com si cada minut valgués per vint, però només ho ha semblat perquè veritablement han passat vint minuts sense que el tren fés cap mena d'intenció de tancar les portes, tot seguit, ofegat per alguns "mecagums" i renecs per l'estil, s'ha comunicat per megafonia interna que el tren en el que ens trobàvem, extraordinàriament, finalitzava el seu recorregut allà mateix, que baixéssim i esperéssim al següent (si és que n'hi havia, de següent). Aquell mar de caps feia goig a les andanes, podíem haver fet les més complexes coreografies amb tal densitat de persones, però no, el personal no estava per martingales i els ànims començaven a estar crispats (no per tothom, es clar, sempre n'hi ha que s'ho prenen amb humor, ja sigui perquè són grans persones, ja sigui perquè tenen excusa per fer campana).
Després de totes aquestes reflexions he retrobat el meu objectiu, aquell pel qual em llevo, cada dia ben dematí, arribar al meu destí, avui però, donats els contratemps, assolir el meu objectiu passava per arribar a Sants, així doncs, m'he proposat per tots els mitjans fer cap a l'estació de Sants. He abandonat el meu lloc de l'andana entre la multitud i m'he dirigit directament a un tren amb destinació a Vic que passava per Sants, un cop dins han anunciat que passaria un tren per la mateixa via i en el mateix sentit que el que ens havia abandonat a mig camí, jo innocent de mi m'he aproximat a l'andana però el perfil del tren ja ho deia tot, per totes les portes sobresortien bosses, braços, cames i culs i als vidres es podien observar calcomanies de galtes i natges, he decidit, doncs, renunciar a aquesta via i tornar cap al tren que anava a Vic. Amb demora he arribat finalment a Sants i curiosament des d'allà els trens anaven sortint sense masses problemes excepte el que havia d'agafar jo, que feien saber explícitament per megafonia que anava amb retard, que disculpéssim les molèsties, quins collons! Així doncs, passats uns minuts han anunciat que finalment passava, un cop baix l'andana he rumiat si pujar a dalt del tren o llençar-m'hi a sota però havia passat massa peripècies per a abandonar. Sense "cap més" entrebanc rellevant he arribat finalment unes dues hores més tard. Des d'aquí demano un aplaudiment per la RENFE i el seu savoir faire, si senyor!