Les gotes que fan vessar els gots

Una vegada més es repeteix la mateixa situació, tan sols és la gota que fa vessar el got, no és un cas aïllat, a tot arreu és plè de situacions similars, gots a punt de sobreeixir. La culpa la té aquest model de desenvolupament social que no pensa en el que vindrà en el futur. Construïm creixem i consumim recursos sense pensar en les conseqüències o les necessitats que tindrem més edvavant, arribem als límits ètics de la sostenibilitat d'un territori. S'explota fins a l'últim pam de terreny i quan ens trobem acorralats, en lloc de recapitular i intentar reconduïr la situació es vol continuar amb la política grotesca del formigó i l'asfalt. A Eivissa s'ha arribat al sostre i ara, per solucionar els problemes de trànsit que hi ha a l'estiu, quan els estiuejants retornen als seus xalets a primera línia de mar, es vol construïr una autopista, si es féssin les coses tal i com pertoca, mai s'hauria arribat a aquest extrem.