El "Katrina" i els americans

L'huracà katrina ja és un fet, amb una força devastadora ha arrasat tot el que ha trobat al seu pas i ha esmicolat ciutats senceres. El pitjor, però, sembla que esdevé en aquests moments: milers de cossos escampats per arreu, gent sense aliments ni aigua, pillatges i robatoris...un autèntic caos al qual les autoritats i l'exèrcit nord americà sembla que no poden posar remei. Es tracta d'una tragèdia, d'una magnitud, si fa o no fa, com moltes d'altres que han esdevingut aquests últims anys, aquest cop, però, sembla que es canvien els papers i qui es veu afectat per la tragèdia són els que tantes vegades n'havien estat autors. Hi ha testimonis realment sorprenents, avui a les notícies sortia un home que es feia fort al costat de les dues parets que quedaven dempeus del que havia sigut la seva casa. Havia escrit a la paret una cosa semblant a "go away or wil die" ves-te'n o moriràs i comentava al periodista que no dubtaria ni un moment en disparar a matar a qualsevol que durant la nit li intentés prendre alguna de les llaunes de menjar que havia rescatat d'entre les runes. "Es com si estiguessim en guerra" afirmava, tot fent gala d'aquest esperit americà del pim pam pum al que tant ens ténen acostumats.
Mai hi ha justificació per la mort de gent inocent però potser, farts de tanta prepotència i vanitat per part dels dirigents dels EUA ens vé al cap allò que diu "tal faràs, tal trobaràs"....