Nova companya de viatge

Homenatge a Ovidi Montllor (III)

De Res

Pel balcó he vist
com neix el dia.
Amb el treball he vist
com passa el dia.
Amb amargor he vist
com mor el dia.
Si el somni és bo?...

He nascut
Gràcies
M'han donat
de menjar
Gràcies
M'han donat
de beure
Gràcies!
He estudiat
Gràcies!
M'han donat
un treball
Gràcies!
M'han portat
al servei
Gràcies!
He triat
una dona
Gràcies!
M'han donat
un fillet
Gràcies!

M'he cansat...
De res,
De res,
De res!

Va com va

Sembla mentida però d'uns quants anys ençà poques coses han canviat, això que ens han volgut vendre com la transició que representa que com el seu nom indica, ha de servir per passar d'un estat de les coses, a un altre de diferent no es veu per enlloc. En moltes ocasions queda clar que els canvis han estat ben pocs i que seguim immerssos en la mateixa situació d'anys enrere. Però bé, tocarà resignar-nos mentres hi hagi nostàlgics que segueixin recolzant els partits que representen l'espanya més estantissa i romàtica.
Una notícia de fa pocs dies en castellà aquí

Perquè, sí?

Van passant els dies i des de el meu punt de vista, els partidaris del sí al nou estatut no fan més que descafeinar-lo i rebaixar-lo a pràcticament no res. Em fa la impressió que no tenen arguments sòlids per tal de defensar amb fermesa la seva postura, només cal donar un cop d'ull a la propaganda que han engegat els dos màxims exponents del sí cec a l'estatut. CiU no fa altra cosa que intentar persuadir els seus votants amb un eslògan que justifica el sí a l'estatut pel simple fet de ser un text del segle XXI, però, realment, aquesta diferència de temps de 27 anys entre l'antic estatut del 79 i el del pacte Mas-Zapatero, justifica recolzar-lo si no aporta millores que s'adiguin amb el que els Catalans necessitem en l'actualitat?El segon cas, lluny de donar arguments a favor del nou text es dedica a amagar-se rere un missatge catastròfic que intenta posar la por al cos i forçar el vot positiu. És evident que al PP no li interessa que aquest "estatut" tiri endavant, però no pas perquè suposi una millora substancial en l'autogovern del nostre país sinó que la seva negativa segueix una conducta que adopten sistemàticament contra tot allò que surti de les fronteres del principat, si es tractés de les competències per a gestionar les pistes de petanca, el PP també s'hi oposaria.

Sí!

Finalment s'han complert les expectatives, el sí a la independència de Montenegro ha sortit endavant. Ens hauria de servir de lliçó per a recolzar el SÍ nosaltres també, el SÍ a l'autodeterminació i un clar NO a un estatut que ha anat perdent gas fins a convertir-se en un text mutilat.
Tot és possible i hem d'anar més enllà, salut i independència!

Un precedent

Sembla que el camí cap a la independència de Montenegro comença a prendre forma, com a mínim s'ha complert una de les premises que se l'hi requerien per tal que el referèndum fos vinculant, i a més, amb escreix, a hores d'ara, la participació ja se situa per sobre del 77%. Falta saber com aniran els percentatges ja que es preveu un frec a frec entre el sí i el no. Esperem que acabi guanyant el sí en una jornada sense incidents i amb total transparència, si fos així, aquest resultat convertiria a Montenegro en el primer estat independent del segle XXI a Europa. Endavant!

L'Ovidi se'n va a palau

En aquests dies grisos que travessem, sempre queden espais per al reconfort i l'esperança. Ahir en va ser un dia especial, un dia per a l'homenatge més sincer i per a la reivindicació més aferrissada, per al record i per la nostàlgia i també per a la mirada posada en el present i en el futur més pròxim. Pot semblar contradictori, però el fet que fos un dia -i tan sols un dia- especial, no pot evitar de fer-nos abaixar el cap al retornar a la crua realitat. Si més no, aquell dia, aquella nit, la varem viure plenament i sempre ens quedarà pensar que, en el moment més inesperat, tal com deia l'Ovidi, arribarà aquell dia en el que ens deixarem anar, ho donarem tot de nosaltres mateixos, un dia de braços lliures i boques i mans, un dia que durarà anys.
Ovidi per sempre més